PASSEIG AL CASTELL DE SANT LLORENÇ I VIA FERRADA CAST URQUIZA OLMO

Avui és dissabte dia 27 de desembre. Després de donar-hi voltes decideixo per fi anar a fer una ferrada i caminar una mica per cremar els torronets!. Entre tirar cap al tarragonès a fer la "Tossal de les Venes" o fer la "Urquiza Olmo" al Congost de Monrebei..Decideixo aquesta última ja que la zona la vam fer amb en Ciscu aquest estiu.
Són les 6 h del matí quan surto de casa. Fa fred!. Tinc dues horetes de viatge i trobo temperatures gèlides. Com és habitual a la zona, molta boira. Passat el Coll d'Àger, decideixo anar fins al mateix poble per trencar a l'esquerra direcció Observatori Astronòmic  del Montsec i Coll d'Ares. Són gairebé les 8 h del matí i encara és fosc. Pujo fins dalt al mirador d'Ares per contemplar les magnífiques vistes d'un mar de boira cada vegada més tenyit ja pels primers rajos de claror. A sota, la boira cobreix bona part de la plana de Lleida.  

Baixant per la mateixa carretera del coll i direcció a Àger, decideixo trencar a la dreta per una pista amb la indicació de Castell de Sant Llorenç. Volen conèixer una mica més la zona... M'hi endinso decidit sabent que des del mateix castell es pot accedir al començament de la via ferrada "Feliz Navidad" i ja a la meïtat de la Urquiza.
La pista a cada km que passa, es fa més impracticable. Deixo el cotxe en un marge. Agafo la motxilla i camino els 4,8 km que resten fins al castell.
L'aproximació des del Castell fins a les vies no la veig clara. Torno cap el cotxe, acabo fent més de 8 km que fan replantejar-me el temps perdut i desistir avui de fer la Urquiza.
Penso en fer si hi ha temps, un altre vegada la Cast Urquiza Olmo. Tampoc és qüestió d'haver fet 162 km per tornar a casa sense cap ferrata i amb només 8 km a les cames!
Em conec l'aproximació a la Cast des de l'Ermita de la Pertusa i  la tornada és al mateix pàrquing. Amb la Urquiza perdriem més temps encara en trobar el camí d'aproximació a la via i la tornada d'almenys 1.30 h.

Sóc ja al començament de la via "Cast Urquiza Olmo". Són gairebé les onze!. Aprofito per a fer unes fotos i menjar-me l'entrepà. Les sensacions respecte l'última vegada no són gaire bones. Estic espès, tinc les mans gelades, gairebé sense tacte. El pas amb les argolles o pènduls de cadenes verticals i curtes clavilles se'm fa feixuc!. Em fa malt el colze i el genoll del cony de tendinitis!. Estic sol com un mussol, ni una ànima!. Psicològicament hi ha trams que no els faig amb soltura, amb el temple i serenor que calen.

A mesura que anem avançant, això va minvant i començo a gaudir d'una via de 225 metres i catalogada com a extremadament difícil?!. Arrivo al tram de la " Bandera" anomenat al tram d'un esperó vertical equipat amb uns passamans justets, gruixuts i un xic separats.
Al final un desplom força físic en els últims 30 metres de la via. Ja superada que enllaço amb la Olmo-Soler, que només amb trams de cadenes,






















 m'apropen a l'Ermita de la Pertusa i de nou al pàrquing. Són les dotze, l'hora perfecte per arribar a casa per dinar a les 14 h. ;)

CONTINUACIÓ COMBINADA - CAMINADA A SANT JERONI-

Doncs bé, un cop finalitzada la via ferrada les Dames ...

Seguim el camí amunt marcat amb fites i senyals grogues fins dalt la cruïlla que ens portarà a la dreta al Monestir, i a l'esquerra al nostre objectiu; El cim de Sant Jeroni i la Miranda de Sant Jeroni (1.237 m.) Cim amb dues puntes separades uns 10 mts per un petit coll. El cim de l'esquerra disposa de vèrtex geodèsic i un grèvol pluviòmetre. El de la dreta té una taula d'orientació i un ampli mirador. Des del mirador una extraordinària visió de 360º de tota Catalunya.

Un cop feta la visita i immortalitzat el moment, ja què la Sílvia no hi havia pujat mai i crec que si no m'equivoco el Jesús tampoc, baixem els 237 graons de ciment per continuar baixant seguint el camí nou de Sant Jeroni en direcció a la cruïlla on haurem d'estar alerta de no passar -nos l'inici del camí del pont. Uns metres més enllà hem de trobar un petit collet a la dreta amb marques de color blanc on també hi ha un cartell penjat en una alzina on diu "Vinya Nova".

Anem resseguint les marques però en un moment donat deixem de seguir-les de color blanc i groc que ens durien al camí dels francesos per arrivar directament a la Vinya Nova i anem alternant amb marques de color blanc i d'altres de color blau, per acabar a la cruïlla que hem fet de pujada de la Canal de les Dames. Ara, de color groc tornarem pel mateix lloc i agafarem el camí de tornada cap a la Vinya Nova des del final de la mateixa via ferrada. Hem allargat una mica més la tornada, afegits més metres de desnivell i ara, la cara de la Sílvia és per moments un poema! Em sembla que m'està maleint mentre agafa un tros de branca per a fer-la servir de bastó!. Ha,ha,ha El bon record que li havia quedat de la via ferrada, ara passa a ser un via crucis de mal de peus i tremolor de cames. Tindríeu que haver vist com arrossegava els peus baixant pels corriols!  En Jesús i jo fem conya, però ella s'ho pren d'alló més bé. Tot i el patiment sap posar bona cara.

El Casi ... darrere, al seu ritme és el paio més feliç a Montserrat. S'entreté ves a saber amb què, cantant o buscant espàrrecs. És una cabra salvatge en el seu hàbitat.
Finalment arribem al pàrquing de la Vinya Nova, cansats però molt satisfets! Ens diuen que els ha agradat i que repetiran. A la propera esperem que la Dolors i el Pere que no han pogut venir s'hi afegeixin. Potser ... les Baumes Corcades de Centelles ?. Temps al temps ...

SALUT  i MUNTANYA !

COMBINADA VIA FERRADA CANAL DE LES DAMES i CAMINADA A SANT JERONI

Aquest cap de setmana, diumenge concretament, anem a fer una de les vies més freqüentades de Montserrat. La Canal de les Dames es troba a la cara Sud de Montserrat, a la vesant de Collbató, encaixonada entre el Serrat del Muntaner a la dreta i el Serrat de l'Artiga Alta a l'esquerra.
Equipada per Joaquin Olmo i Juan Urquiza, inaugurada al 1998.
Tot i així, crec que és més desconeguda que la veïna Teresina. Ens acompanyaran la Silvia i en Jesús, novells en això de les ferrades i la seva primera experiència en aquest món. Encara què.. A aquests els dius d'anar a fer puenting des del mateix monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat i no s'ho pensen dues vegades !!.
Hem escollit les Dames perquè creiem que com a iniciació era millor per la combinació de via ferrada amb canal equipada. Proximitat i aproximació més accessible. Un itinerari on no falten un desplomat i una difícil xemeneia final. La Teresina, tot i ser la ferrada per excel·lència i més coneguda de Montserrat, fa més respecte per ser una via molt més aèria i amb passos més exposats, física i llarga. De tota manera ara roman tancada per ser reequipada per la FEEC.
Arribats a la Vinya Nova agafem estris i sortim cap al camí que ens durà a la Canal. Hi ha ganes de començar. A ells se'ls veu predisposats i amb ganes, però recordo la meva primera ferrada i aquest sentiment es barreja amb nervis, amb una processó que va per dins.

Aquests nervis faran que a la Sílvia se li obri la gana i just abans de posar-nos l'arnès, clavi una queixalada a l'entrepà. En Casi l'acompanya i en Jesús i jo ho deixem per més endavant comentant que encara no ens ho hem guanyat.

Un cop explicats els mínims consells de seguretat per avançar per una via ferrada, en Casi puja el primer per si en un moment donat necessitem tirar corda. Jo em quedo a baix per si algú necessita un cop de mà. Comencem amb la primera paret vertical d'uns 15 metres amb un començament difícil per a persones de menys de 1.65 mts d'alçada, doncs la primera grapa es troba massa amunt per arribar. Per tant a la Sílvia li tenim que donar una petita empenta. La resta de grapes ja es troben a una distància òptima encara que rovellades i doblegades.

Aquí ja la "petita" però GRAN de la Sílvia no té cap problema per seguir avançant. Passo per alt una de les regles bàsiques de seguretat; mai dues persones s'han de fixar en el mateix tram de cable de vida, però vull estar a prop de la Sílvia i d'en Jesús per si necessiten ajuda. Acostuma a passar sovint en les primeres ferrades que ens deixem els mosquetons dissipadors massa avall en el moment de fer el canvi entre tram i tram del cable de vida i després no arribem. O també se'ns enganxa en el mateix anellatge.

 
Un cop a dalt, seguim amunt per la Canal amb una equipació a base de cadenes que només ens exigirà força de braços. Ens dirigim al segon tram, una pared  d'uns 20 mts i 90º on trobarem una equipació formada per grapes més petites amb uns canvis complicats de cable de vida i unes preses de pedres artificials fixades i prou originals més semblant a un rocòdrom a la part final.

Tot seguit tornarem a passar per un ressalt amb cadenes. Una paret amb 3 llargues cadenes, això s'ha de fer ràpid i amb decisió ! Però per seguretat tornem a assegurar la Sílvia i en Jesús pel que pugui passar. Una relliscada és fàcil i ens poden defallir les forces, si a més els diem que s'han d'anar assegurant d'eslavó en eslavó, encara els compliquem més l'ascensió. Una ascensió que per la inclinació de la paret , demana més esforç en la seva part final.

Acabada aquesta part arribem a la paret millor equipada de la via. Molta verticalitat, i unes grapes vistoses de color taronja de plàstic reforçat en perfecte estat i disposició. L'ascensió no és difícil , però com ens passa en el primer tram, l'arrencada per a gent menuda és un xic complicada. Potser seria millor portar uns estreps. També ho és el desplomat a l'inici de la llarga pujada.

Finalment arribem al tercer tram de la Canal i més difícil. Una espècie de xemeneia la qual anomenen "l'Olla". Descansem uns minuts per firmar el llibre dels equipadors i deixar la nostra empremta abans d'encarar aquest últim tram on haurem de controlar els nervis doncs aqui no hi ha grapes. Només un cable de vida per pujar i una pared relliscosa fruit del desgast pel pas de la gent o de l'aigua.
Abans però toca la foto de grup a l'Olla i en un curiós forat natural a la roca on sembla ser una zona d'escapatòria que permet evitar qui vulgui .. El pas de la xemeneia.

ASCENS PEL TORRENT DEL MIGDIA O JOC DE L'OCA i DESCENS PER LA CANAL ROJA O TRES EN RATLLA

Matí de diumenge mig ennuvolat, grisós i amenaçador de pluja. Encara que les previsions indiquen que ens aguantarà. Com a molt algun plugim. Ens costa llevar-nos doncs vam anar a dormir una mica tard després del sopar de cloenda de la PC Martorell. Donem per acabada la temporada i ara el que toca és apretar amb les ferrades i patejades per desconnectar de bici. De córrer per muntanya ..Aquest hivern em sembla que ja ens podem anar oblidant per culpa d'unes sobrecàrregues al menisc
Són quasi dos quarts de nou i quan em llevo el primer que faig és mirar el whatsApp per a veure si aquest parell estan ja connectats. De seguida veig que en Casimiro no vindrà, així que abans de tornar-me cap al llit, contactem amb l'Antonio i em confirma què vindrà i que ens veiem al Bar Manel. Punt de trobada per a prendre el cafetonet.
Dit i fet, sortim direcció Montserrat. Avui ens espera un dels itineraris més antics de la muntanya de Montserrat. Acostumats a arribar quasi sempre dels primers, avui ja gairebé les 10 h del matí, ja hi ha força cotxes al pàrquing de Can Jorba. Carreguem motxilles i  material i comencem a agafar el caminet de pujada cap al barranc. uff... Com ens costa arrencar ! Entre esbufecs i lligaments freds conseqüència de la edat ! ha,ha,ha.

Arribats al començament de la Canal, base del Torrent del Migdia, el primer mur de pedra polida i relliscosa amb la corda ens espera. Bé, de fet ja ens ho coneixem. No ens ve de nou, ja és la tercera vegada que la fem. La primera impresió pujant per la corda és ... Avui ho passarem malament! Massa temps sense venir i al tercer tram de cordes, ja notem els braços carregats.

Anem ascendint per la Canal, camí equipat ... Bé, en realitat és un barranc o torrent normalment sec que es realitza tant de pujada com de baixada. Tant és així que ens trobem a dos fent t'ho de baixada amb qui comentem l'itinerari i les previsions de pluja.

Superant trams equipats amb cordes, cadenes i alguna clavilla de la part baixa del Torrent. La toponímia d'aquest tram equipat, fa referència al conegut joc de sobre taula, que va saltant de casella en casella. En sentit ascendent és un recorregut de dificultat alta.

Arribem al tram de blocs caiguts, el superem més per la incomoditat que per la dificultat. És l'únic tram semblant al d'una via ferrada, equipat amb clavilles i cadenes.

Ens queda el tram més dur de superar. Un tram d'uns 5-6 mts verticals amb una cadena i una corda suspesa on ens posaran a prova la força de braços. Superat a polze.
Seguim avançant per trams curts però intensos fins dalt, ja a trobar el camí de baixada. En comptes de tornar pel camí dels francesos, optem per agafar a l'esquerra el camí del barranc veí, la Canal Roja o Tres en Ratlla.
La Canal Roja o Tres en Ratlla, és un barranc molt vertical i estret. Ideal per a practicar tècniques d'oposició i ràpel. Transcorre paral·lelament al Joc de l'Oca, però morfològicament és diferent. En l'inici del descens, trobem gran varietat de ràpels curts, terrenys encaixats i estrets, tobogans encaixonats.

Un ràpel d'uns 20 mts ens porta a la zona prèvia als últims ràpels. Ens comença a ploure lleugerament, ens hem d'afanyar! Si prem .. La cosa es pot posar molt relliscosa.

Un d'aquests últims el fem tot sencer, ja que portem dues cordes de 60 mts. Si es porten de menys metres, entre mig hi ha una instal·lació que permet fer-ho en dos trams.

Arribem al final del descens amb un últim ràpel de 30 metres amb volada final i amb compte de no anar a parar dins d'un gran esbarzer.

Un matí collonut amb l'Antonio. Sempre és agradable i profitós venir a Montserrat !
Diumenge 9N ! 2014