Doncs bé, un cop finalitzada la via ferrada les Dames ...
Seguim el camí amunt marcat amb fites i senyals grogues fins dalt la cruïlla que ens portarà a la dreta al Monestir, i a l'esquerra al nostre objectiu; El cim de Sant Jeroni i la Miranda de Sant Jeroni (1.237 m.) Cim amb dues puntes separades uns 10 mts per un petit coll. El cim de l'esquerra disposa de vèrtex geodèsic i un grèvol pluviòmetre. El de la dreta té una taula d'orientació i un ampli mirador. Des del mirador una extraordinària visió de 360º de tota Catalunya.
Un cop feta la visita i immortalitzat el moment, ja què la Sílvia no hi havia pujat mai i crec que si no m'equivoco el Jesús tampoc, baixem els 237 graons de ciment per continuar baixant seguint el camí nou de Sant Jeroni en direcció a la cruïlla on haurem d'estar alerta de no passar -nos l'inici del camí del pont. Uns metres més enllà hem de trobar un petit collet a la dreta amb marques de color blanc on també hi ha un cartell penjat en una alzina on diu "Vinya Nova".
Anem resseguint les marques però en un moment donat deixem de seguir-les de color blanc i groc que ens durien al camí dels francesos per arrivar directament a la Vinya Nova i anem alternant amb marques de color blanc i d'altres de color blau, per acabar a la cruïlla que hem fet de pujada de la Canal de les Dames. Ara, de color groc tornarem pel mateix lloc i agafarem el camí de tornada cap a la Vinya Nova des del final de la mateixa via ferrada. Hem allargat una mica més la tornada, afegits més metres de desnivell i ara, la cara de la Sílvia és per moments un poema! Em sembla que m'està maleint mentre agafa un tros de branca per a fer-la servir de bastó!. Ha,ha,ha El bon record que li havia quedat de la via ferrada, ara passa a ser un via crucis de mal de peus i tremolor de cames. Tindríeu que haver vist com arrossegava els peus baixant pels corriols! En Jesús i jo fem conya, però ella s'ho pren d'alló més bé. Tot i el patiment sap posar bona cara.
El Casi ... darrere, al seu ritme és el paio més feliç a Montserrat. S'entreté ves a saber amb què, cantant o buscant espàrrecs. És una cabra salvatge en el seu hàbitat.
Finalment arribem al pàrquing de la Vinya Nova, cansats però molt satisfets! Ens diuen que els ha agradat i que repetiran. A la propera esperem que la Dolors i el Pere que no han pogut venir s'hi afegeixin. Potser ... les Baumes Corcades de Centelles ?. Temps al temps ...
SALUT i MUNTANYA !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada