Equipada per Joaquin Olmo i Juan Urquiza, inaugurada al 1998.
Tot i així, crec que és més desconeguda que la veïna Teresina. Ens acompanyaran la Silvia i en Jesús, novells en això de les ferrades i la seva primera experiència en aquest món. Encara què.. A aquests els dius d'anar a fer puenting des del mateix monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat i no s'ho pensen dues vegades !!.
Hem escollit les Dames perquè creiem que com a iniciació era millor per la combinació de via ferrada amb canal equipada. Proximitat i aproximació més accessible. Un itinerari on no falten un desplomat i una difícil xemeneia final. La Teresina, tot i ser la ferrada per excel·lència i més coneguda de Montserrat, fa més respecte per ser una via molt més aèria i amb passos més exposats, física i llarga. De tota manera ara roman tancada per ser reequipada per la FEEC.
Arribats a la Vinya Nova agafem estris i sortim cap al camí que ens durà a la Canal. Hi ha ganes de començar. A ells se'ls veu predisposats i amb ganes, però recordo la meva primera ferrada i aquest sentiment es barreja amb nervis, amb una processó que va per dins.
Aquests nervis faran que a la Sílvia se li obri la gana i just abans de posar-nos l'arnès, clavi una queixalada a l'entrepà. En Casi l'acompanya i en Jesús i jo ho deixem per més endavant comentant que encara no ens ho hem guanyat.
Un cop explicats els mínims consells de seguretat per avançar per una via ferrada, en Casi puja el primer per si en un moment donat necessitem tirar corda. Jo em quedo a baix per si algú necessita un cop de mà. Comencem amb la primera paret vertical d'uns 15 metres amb un començament difícil per a persones de menys de 1.65 mts d'alçada, doncs la primera grapa es troba massa amunt per arribar. Per tant a la Sílvia li tenim que donar una petita empenta. La resta de grapes ja es troben a una distància òptima encara que rovellades i doblegades.
Aquí ja la "petita" però GRAN de la Sílvia no té cap problema per seguir avançant. Passo per alt una de les regles bàsiques de seguretat; mai dues persones s'han de fixar en el mateix tram de cable de vida, però vull estar a prop de la Sílvia i d'en Jesús per si necessiten ajuda. Acostuma a passar sovint en les primeres ferrades que ens deixem els mosquetons dissipadors massa avall en el moment de fer el canvi entre tram i tram del cable de vida i després no arribem. O també se'ns enganxa en el mateix anellatge.
Un cop a dalt, seguim amunt per la Canal amb una equipació a base de cadenes que només ens exigirà força de braços. Ens dirigim al segon tram, una pared d'uns 20 mts i 90º on trobarem una equipació formada per grapes més petites amb uns canvis complicats de cable de vida i unes preses de pedres artificials fixades i prou originals més semblant a un rocòdrom a la part final.
Tot seguit tornarem a passar per un ressalt amb cadenes. Una paret amb 3 llargues cadenes, això s'ha de fer ràpid i amb decisió ! Però per seguretat tornem a assegurar la Sílvia i en Jesús pel que pugui passar. Una relliscada és fàcil i ens poden defallir les forces, si a més els diem que s'han d'anar assegurant d'eslavó en eslavó, encara els compliquem més l'ascensió. Una ascensió que per la inclinació de la paret , demana més esforç en la seva part final.
Acabada aquesta part arribem a la paret millor equipada de la via. Molta verticalitat, i unes grapes vistoses de color taronja de plàstic reforçat en perfecte estat i disposició. L'ascensió no és difícil , però com ens passa en el primer tram, l'arrencada per a gent menuda és un xic complicada. Potser seria millor portar uns estreps. També ho és el desplomat a l'inici de la llarga pujada.
Finalment arribem al tercer tram de la Canal i més difícil. Una espècie de xemeneia la qual anomenen "l'Olla". Descansem uns minuts per firmar el llibre dels equipadors i deixar la nostra empremta abans d'encarar aquest últim tram on haurem de controlar els nervis doncs aqui no hi ha grapes. Només un cable de vida per pujar i una pared relliscosa fruit del desgast pel pas de la gent o de l'aigua.
Abans però toca la foto de grup a l'Olla i en un curiós forat natural a la roca on sembla ser una zona d'escapatòria que permet evitar qui vulgui .. El pas de la xemeneia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada