PASSEIG AL CASTELL DE SANT LLORENÇ I VIA FERRADA CAST URQUIZA OLMO

Avui és dissabte dia 27 de desembre. Després de donar-hi voltes decideixo per fi anar a fer una ferrada i caminar una mica per cremar els torronets!. Entre tirar cap al tarragonès a fer la "Tossal de les Venes" o fer la "Urquiza Olmo" al Congost de Monrebei..Decideixo aquesta última ja que la zona la vam fer amb en Ciscu aquest estiu.
Són les 6 h del matí quan surto de casa. Fa fred!. Tinc dues horetes de viatge i trobo temperatures gèlides. Com és habitual a la zona, molta boira. Passat el Coll d'Àger, decideixo anar fins al mateix poble per trencar a l'esquerra direcció Observatori Astronòmic  del Montsec i Coll d'Ares. Són gairebé les 8 h del matí i encara és fosc. Pujo fins dalt al mirador d'Ares per contemplar les magnífiques vistes d'un mar de boira cada vegada més tenyit ja pels primers rajos de claror. A sota, la boira cobreix bona part de la plana de Lleida.  

Baixant per la mateixa carretera del coll i direcció a Àger, decideixo trencar a la dreta per una pista amb la indicació de Castell de Sant Llorenç. Volen conèixer una mica més la zona... M'hi endinso decidit sabent que des del mateix castell es pot accedir al començament de la via ferrada "Feliz Navidad" i ja a la meïtat de la Urquiza.
La pista a cada km que passa, es fa més impracticable. Deixo el cotxe en un marge. Agafo la motxilla i camino els 4,8 km que resten fins al castell.
L'aproximació des del Castell fins a les vies no la veig clara. Torno cap el cotxe, acabo fent més de 8 km que fan replantejar-me el temps perdut i desistir avui de fer la Urquiza.
Penso en fer si hi ha temps, un altre vegada la Cast Urquiza Olmo. Tampoc és qüestió d'haver fet 162 km per tornar a casa sense cap ferrata i amb només 8 km a les cames!
Em conec l'aproximació a la Cast des de l'Ermita de la Pertusa i  la tornada és al mateix pàrquing. Amb la Urquiza perdriem més temps encara en trobar el camí d'aproximació a la via i la tornada d'almenys 1.30 h.

Sóc ja al començament de la via "Cast Urquiza Olmo". Són gairebé les onze!. Aprofito per a fer unes fotos i menjar-me l'entrepà. Les sensacions respecte l'última vegada no són gaire bones. Estic espès, tinc les mans gelades, gairebé sense tacte. El pas amb les argolles o pènduls de cadenes verticals i curtes clavilles se'm fa feixuc!. Em fa malt el colze i el genoll del cony de tendinitis!. Estic sol com un mussol, ni una ànima!. Psicològicament hi ha trams que no els faig amb soltura, amb el temple i serenor que calen.

A mesura que anem avançant, això va minvant i començo a gaudir d'una via de 225 metres i catalogada com a extremadament difícil?!. Arrivo al tram de la " Bandera" anomenat al tram d'un esperó vertical equipat amb uns passamans justets, gruixuts i un xic separats.
Al final un desplom força físic en els últims 30 metres de la via. Ja superada que enllaço amb la Olmo-Soler, que només amb trams de cadenes,






















 m'apropen a l'Ermita de la Pertusa i de nou al pàrquing. Són les dotze, l'hora perfecte per arribar a casa per dinar a les 14 h. ;)