Són les 6 h del matí quan surto de casa. Fa fred!. Tinc dues horetes de viatge i trobo temperatures gèlides. Com és habitual a la zona, molta boira. Passat el Coll d'Àger, decideixo anar fins al mateix poble per trencar a l'esquerra direcció Observatori Astronòmic del Montsec i Coll d'Ares. Són gairebé les 8 h del matí i encara és fosc. Pujo fins dalt al mirador d'Ares per contemplar les magnífiques vistes d'un mar de boira cada vegada més tenyit ja pels primers rajos de claror. A sota, la boira cobreix bona part de la plana de Lleida.
La pista a cada km que passa, es fa més impracticable. Deixo el cotxe en un marge. Agafo la motxilla i camino els 4,8 km que resten fins al castell.
L'aproximació des del Castell fins a les vies no la veig clara. Torno cap el cotxe, acabo fent més de 8 km que fan replantejar-me el temps perdut i desistir avui de fer la Urquiza.
Penso en fer si hi ha temps, un altre vegada la Cast Urquiza Olmo. Tampoc és qüestió d'haver fet 162 km per tornar a casa sense cap ferrata i amb només 8 km a les cames!
Em conec l'aproximació a la Cast des de l'Ermita de la Pertusa i la tornada és al mateix pàrquing. Amb la Urquiza perdriem més temps encara en trobar el camí d'aproximació a la via i la tornada d'almenys 1.30 h.
Sóc ja al començament de la via "Cast Urquiza Olmo". Són gairebé les onze!. Aprofito per a fer unes fotos i menjar-me l'entrepà. Les sensacions respecte l'última vegada no són gaire bones. Estic espès, tinc les mans gelades, gairebé sense tacte. El pas amb les argolles o pènduls de cadenes verticals i curtes clavilles se'm fa feixuc!. Em fa malt el colze i el genoll del cony de tendinitis!. Estic sol com un mussol, ni una ànima!. Psicològicament hi ha trams que no els faig amb soltura, amb el temple i serenor que calen.
A mesura que anem avançant, això va minvant i començo a gaudir d'una via de 225 metres i catalogada com a extremadament difícil?!. Arrivo al tram de la " Bandera" anomenat al tram d'un esperó vertical equipat amb uns passamans justets, gruixuts i un xic separats.
Al final un desplom força físic en els últims 30 metres de la via. Ja superada que enllaço amb la Olmo-Soler, que només amb trams de cadenes,
m'apropen a l'Ermita de la Pertusa i de nou al pàrquing. Són les dotze, l'hora perfecte per arribar a casa per dinar a les 14 h. ;)